El passat diumenge, els gallecs i els bascos varen escollir un nou arc parlamentari que encetarà la vuitena i la novena legislatura respectivament. En el cas de Galícia la victòria del PP deixa de nou en paper mullat totes les enquestes; i, en el cas d'Euskadi, el PNB aconseguí la victòria tant amb vots com escons i s'imposà còmodament a Biscaia i Guipuscoa.
D'aquestes eleccions en podem treure diferents lliçons. En primer lloc, sembla que el cicle Zapatero de victòries electorals consecutives ha finit; així ho demostra el cas gallec en el qual Zapatero i l'equip del PSOE s'hi ha volcat acabant la campanya electoral a Santiago de Compostel·la i no a Bilbao; a patir d'ara, comença un període en què el president del govern deixa de ser un actiu electoral del seu partit i es converteix en un llast arran de les promeses incomplertes i la crisi econòmica.
En segon lloc, un futur incert a Euskadi. D'una banda, la victòria del PNB és incontestable ja que tot i l'augment del PSOE, el PNB augmenta molt més i guanya de carrer les eleccions amb sis parlamentaris més i amb prop de 80.000 vots més que el PSOE. De l'altra, l'aritmètica postelectoral sembla acostar més a Patxi López a Ajuria Enea amb els suports del PP i d'UPyD. Uns suports difícils de justificar especialment per socis del PSOE com ERC o ICV. És possible que un militant d'ERC justifiqui governar amb un partit que dóna suport a un partit que es troba recolzat pel PP a un territori on s'ha expulsat de mala manera del govern a partits com EA o PNB o Aralar? Això no és justificable! Només per la cadira i el cotxe oficial!
En tercer lloc, el desgast que produeix en qualsevol societat, i en especial as partits polítics, un pacte entre forces perderdores. Aquest és el cas de Catalunya i pot ser també el cas del País Basc en què un força política que concentra un 30% dels electors pot obenir el Govern. La desorientació de la qual tan es parla a Catalunya pot afectar també a la nostra veïna Euskadi.
Les reflecions que es faran arran d'aquestes eleccions han de ser profundes i han de tenir especial transcendència a Catalunya. En especial per part d'ERC i del PSC. A la JNC i a CDC seguim treballant perquè la desorientació, la falta de ports i la voluntat dels electors siguin, dia a dia, presents a l'arena política del país.
Des d'aquí no volíem deixar passar l'ocasió de fer una crida a la classe política de respecte a la llista més votada; i, en aquest cas, de respecte a la candidatura de Juan José Ibarretxe.
D'aquestes eleccions en podem treure diferents lliçons. En primer lloc, sembla que el cicle Zapatero de victòries electorals consecutives ha finit; així ho demostra el cas gallec en el qual Zapatero i l'equip del PSOE s'hi ha volcat acabant la campanya electoral a Santiago de Compostel·la i no a Bilbao; a patir d'ara, comença un període en què el president del govern deixa de ser un actiu electoral del seu partit i es converteix en un llast arran de les promeses incomplertes i la crisi econòmica.
En segon lloc, un futur incert a Euskadi. D'una banda, la victòria del PNB és incontestable ja que tot i l'augment del PSOE, el PNB augmenta molt més i guanya de carrer les eleccions amb sis parlamentaris més i amb prop de 80.000 vots més que el PSOE. De l'altra, l'aritmètica postelectoral sembla acostar més a Patxi López a Ajuria Enea amb els suports del PP i d'UPyD. Uns suports difícils de justificar especialment per socis del PSOE com ERC o ICV. És possible que un militant d'ERC justifiqui governar amb un partit que dóna suport a un partit que es troba recolzat pel PP a un territori on s'ha expulsat de mala manera del govern a partits com EA o PNB o Aralar? Això no és justificable! Només per la cadira i el cotxe oficial!
En tercer lloc, el desgast que produeix en qualsevol societat, i en especial as partits polítics, un pacte entre forces perderdores. Aquest és el cas de Catalunya i pot ser també el cas del País Basc en què un força política que concentra un 30% dels electors pot obenir el Govern. La desorientació de la qual tan es parla a Catalunya pot afectar també a la nostra veïna Euskadi.
Les reflecions que es faran arran d'aquestes eleccions han de ser profundes i han de tenir especial transcendència a Catalunya. En especial per part d'ERC i del PSC. A la JNC i a CDC seguim treballant perquè la desorientació, la falta de ports i la voluntat dels electors siguin, dia a dia, presents a l'arena política del país.
Des d'aquí no volíem deixar passar l'ocasió de fer una crida a la classe política de respecte a la llista més votada; i, en aquest cas, de respecte a la candidatura de Juan José Ibarretxe.
2 comentaris:
Hi ha molta enveja pel món i ara els socialistes & compani s'han encapsat en treure els nacionalists del poder. Han vist que per la via de les eleccions no ho podien fer, perquè és evident que les forces més votades són CIU i PNB i ho han hagut de fer a base de pactes. És normal que un mateix partit pacti amb partits d'ideologies tant diferents com ERC i PP? Són uns envejosos i no respecten el que diu la majoria del poble, perquè el resultat de les eleccions parla d'una clara majoria a favor del PNV, ara si van fent pactes els socialistes amb qui sel's creua per davant...
Adrià,
No sé si la paraula correcte és enveja. Si que és evident que tenen un projecte comú que és Espanya que passa per sobre la seva ideologia esquerra/dreta. Es demostra que són nacionalistes espanyols!
Publica un comentari a l'entrada