Ens els darrers dies, el debat entorn el futur de Catalunya ha retornat al centre de l’agenda social i política. La Diada Nacional i la consulta popular a Arenys de Munt han ajudat positivament a que se’n parli en tots els mitjans. El passat 11 de Setembre, la Joventut Nacionalista de Catalunya també va sortir el carrer amb un lema clar i català: “La nostra Sentència: independència”.
El debat obert i plural entorn del futur de Catalunya com a país lliure és quelcom positiu ja que permet situar aquesta realitat nacional al centre de l’agenda política. A més, ajuda a desacreditar la voluntat dels que, com els PSC-PSOE o el PP, pretenen presentar-ho com a posicionaments extrems amb la única finalitat de desprestigiar les posicions catalanistes i amb aquestes, els seus rivals polítics. Cal, però, no oblidar que el ressorgiment social de la nostra consciència nacional, sense entrar a analitzar-ne els motius, té un altre aspecte positiu: l’esperit d’il·lusió, convenciment i força dels catalans és un ingredient imprescindible per tirar endavant qualsevol projecte de país. Aquest ha de ser també el motor que empenyi als polítics catalans a posicionar-se d’una forma clara i valenta en la defensa dels interessos de Catalunya.
El debat sobre el futur del país s’ha de fer des del més estricte anàlisis de la realitat, del coneixement de totes les possibilitats legals i tenint molt present quins són els escenaris en què ens podem trobar. De no ser així, la voluntat de ser de Catalunya no serà més que un somni que no arribarà a fer-se realitat.
A la JNC tenim clar que la via per arribar-hi ha de ser política. Una via de diàleg allunyada de qualsevol activitat violenta i, per tant, creiem que l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles recollit en el marc de les Nacions Unides en el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i ratificat per l’Estat Espanyol el 1976, ha de permetre’ns decidir el nostre futur. És evident també que el diàleg amb l’Estat Espanyol serà del tot necessari encara que extremadament complicat. Malgrat tot, caldrà que siguin polítics catalans sense vincles amb Madrid i amb un ampli recolzament parlamentari els que defensin fermament els interessos de Catalunya.
“La nostra Sentència: independència” exemplifica la denuncia envers el fet que el Tribunal Constitucional, que té com a funció arbitrar en conflictes competencials o normatius entre l’Estat i una Comunitat Autònoma, pretengui jutjar i retallar un text aprovat per les Corts Espanyoles i referendat pel poble de Catalunya. Si l’Estat, després d’haver votat a favor de l’Estatut, escull aquesta via indirecte per llimar la nostra autonomia de govern, Catalunya ha de respondre de forma clara i pacífica, però tenint clar que la única sortida viable a l’opressió constant és la independència.
L’escenari que hem dibuixat ens porta a un punt clau: serà imprescindible un ampli consens de la societat catalana per tirar endavant aquest projecte. Es necessitarà l’impuls polític i la implicació de tota la societat catalana, amb independència de la seva procedència i inquietuds polítiques, amb un missatge molt clar: Catalunya té capacitat econòmica, capital humà i recursos propis per tirar endavant el projecte de país, complim els criteris econòmics i socials per poder formar part d’Europa. Gestionant la totalitat dels nostres propis recursos, decidint les nostres polítiques econòmiques i socials podríem afrontar amb més garanties i possibilitats la delicada situació actual. Avui, a l’Europa dels 27 hi ha 11 Estats amb una població inferior a la catalana i dos d’ells, Luxemburg i Irlanda, ocupen el primer i segon lloc respectivament en el rànquings de major PIB per càpita. Dinamarca, per exemple, amb una població que no supera els 5’5 milions i un territori semblant al de Catalunya, és capdavanter en polítiques socials, educació o sanitat per citar-ne alguns àmbits.
Una reflexió sobre quin ha de ser el futur de Catalunya no pot acabar sense deixar constància de quelcom que sempre es tendeix a oblidar: la independència de Catalunya és només un punt i seguit en el nostre projecte de país. A la JNC ens diferenciem per ser joves amb vocació de servei al país i a la seva gent, la nostra dèria de treballar per Catalunya continuarà l’endemà de ser un país lliure perquè el nostre objectiu va més enllà. Volem i sabem que Catalunya pot ser capdavanter a Europa, respectada a nivell internacional, econòmicament prospera i socialment justa. Perquè no fem un pas endavant?
Anna Seijas i Vila
Membre de l’Executiva Comarcal JNC Osona-El Lluçanès
El debat obert i plural entorn del futur de Catalunya com a país lliure és quelcom positiu ja que permet situar aquesta realitat nacional al centre de l’agenda política. A més, ajuda a desacreditar la voluntat dels que, com els PSC-PSOE o el PP, pretenen presentar-ho com a posicionaments extrems amb la única finalitat de desprestigiar les posicions catalanistes i amb aquestes, els seus rivals polítics. Cal, però, no oblidar que el ressorgiment social de la nostra consciència nacional, sense entrar a analitzar-ne els motius, té un altre aspecte positiu: l’esperit d’il·lusió, convenciment i força dels catalans és un ingredient imprescindible per tirar endavant qualsevol projecte de país. Aquest ha de ser també el motor que empenyi als polítics catalans a posicionar-se d’una forma clara i valenta en la defensa dels interessos de Catalunya.
El debat sobre el futur del país s’ha de fer des del més estricte anàlisis de la realitat, del coneixement de totes les possibilitats legals i tenint molt present quins són els escenaris en què ens podem trobar. De no ser així, la voluntat de ser de Catalunya no serà més que un somni que no arribarà a fer-se realitat.
A la JNC tenim clar que la via per arribar-hi ha de ser política. Una via de diàleg allunyada de qualsevol activitat violenta i, per tant, creiem que l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles recollit en el marc de les Nacions Unides en el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i ratificat per l’Estat Espanyol el 1976, ha de permetre’ns decidir el nostre futur. És evident també que el diàleg amb l’Estat Espanyol serà del tot necessari encara que extremadament complicat. Malgrat tot, caldrà que siguin polítics catalans sense vincles amb Madrid i amb un ampli recolzament parlamentari els que defensin fermament els interessos de Catalunya.
“La nostra Sentència: independència” exemplifica la denuncia envers el fet que el Tribunal Constitucional, que té com a funció arbitrar en conflictes competencials o normatius entre l’Estat i una Comunitat Autònoma, pretengui jutjar i retallar un text aprovat per les Corts Espanyoles i referendat pel poble de Catalunya. Si l’Estat, després d’haver votat a favor de l’Estatut, escull aquesta via indirecte per llimar la nostra autonomia de govern, Catalunya ha de respondre de forma clara i pacífica, però tenint clar que la única sortida viable a l’opressió constant és la independència.
L’escenari que hem dibuixat ens porta a un punt clau: serà imprescindible un ampli consens de la societat catalana per tirar endavant aquest projecte. Es necessitarà l’impuls polític i la implicació de tota la societat catalana, amb independència de la seva procedència i inquietuds polítiques, amb un missatge molt clar: Catalunya té capacitat econòmica, capital humà i recursos propis per tirar endavant el projecte de país, complim els criteris econòmics i socials per poder formar part d’Europa. Gestionant la totalitat dels nostres propis recursos, decidint les nostres polítiques econòmiques i socials podríem afrontar amb més garanties i possibilitats la delicada situació actual. Avui, a l’Europa dels 27 hi ha 11 Estats amb una població inferior a la catalana i dos d’ells, Luxemburg i Irlanda, ocupen el primer i segon lloc respectivament en el rànquings de major PIB per càpita. Dinamarca, per exemple, amb una població que no supera els 5’5 milions i un territori semblant al de Catalunya, és capdavanter en polítiques socials, educació o sanitat per citar-ne alguns àmbits.
Una reflexió sobre quin ha de ser el futur de Catalunya no pot acabar sense deixar constància de quelcom que sempre es tendeix a oblidar: la independència de Catalunya és només un punt i seguit en el nostre projecte de país. A la JNC ens diferenciem per ser joves amb vocació de servei al país i a la seva gent, la nostra dèria de treballar per Catalunya continuarà l’endemà de ser un país lliure perquè el nostre objectiu va més enllà. Volem i sabem que Catalunya pot ser capdavanter a Europa, respectada a nivell internacional, econòmicament prospera i socialment justa. Perquè no fem un pas endavant?
Anna Seijas i Vila
Membre de l’Executiva Comarcal JNC Osona-El Lluçanès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada